gabbia sf ghebia; uccello in - usel asre 
gabbiano sm gabian 
gabinetto sm gabinatt, comod, (pop) cesso; andare al - ander dovv an s pol mandcr incion éter 
gaffe sf caulp ed bechisia sm 
gag sf batuda, nommer sm 
gaga sm sporveti, lecheti, gaga 
galantuomo sm galantomen; il tempo e--al tanp parazza incosa 
galera sf galera, gale, (gerg) bujausa; ceffo da - groggn da satagoanti 
galla sf gala; a - a samm 
galleggiare v galeger; - come un tappo galegér cme un sovver, (spreg) galeger cme un stranr v 
galleria sf galari 
gallina sf galenna (onche fig); la --dalle uovo d'oro al sumar ch'al chega di zchen; campe di - crassp 
gallo sm gal; (dim) gallelto galatt (anche fig); essere un - eser un smazuladaur 
galoppare v galupér; - con la fantasia ander trop in là 
galoppino sm faturen, galupen; (spreg) laccacul 
galoscia sf galosa 
gamba sf ganba darsela a ganrhe tajer la laza; prenderla lotto - fcrla fazil; rimetterwi in - arsancrs 
gambero sm ganber; andare all'indietro come i garnberi andervangand 
gambo sm picai, ganban
gancio sm gang', anzen; pericolante da un - a sbindlòn da tin anzen 
gang sf conbreccola, bala lerza 
gara sf gara; - autotnohilislica, molocicli.stica cursa in machina, in motoziclatta 
garage sm garage, armassa sf 
garantire v garantir; -- un debito fer faid 
garanzia sf sicurte, garanzi 
garbare v andé a geni; non mi garba an um sfasdla brisa 
garbo sm gherb; con - con manirenna, con garbten 
gargarismo sm gargarissum 
garofano sm garofen 
garza sf gherza 
garzone sm garzan, cinno, faturen 
gas sm gas; dare - der dla farlatta; fuga di - perdita, persita ed gas 
gatta sf gâta; - du pelcue bcga da santufezzi 
gatto sm gat; (dim) goltino mnen 
gay agg ghéi l sm bussn, cul figaren • gf lésbica 
gazza sf gaza 
gazzarra sf gatera, casen sm, tananai sm 
gazzosa sf gazausa gel sm piglan 
gelare v zler, giazer 
gelatina sf zladefna 
gelato sm zle, surbatt 
gelo sm zel, zagnòcc 
gelone sm zlun, busanca sf 
gelosia sf gelosi 
geloso agg gelaus 
gelso sm maur 
gelsomino sm zelsmen 
gemello sm gemd 
gemito sm gnocc 
gemma sf zarmoi sm, ptan sm, zetsm; (gioiello) zoja 
generale agg sm generel 
generalmente avv par la piò 
generazione sf generazian 
genere sm gener; in - par l urdineri 
genero sm zander 
generosita sf generosite, generusite 
gengiva sf zinzejja 
genio sm géni, gcni 
genitore sm genitdur 
gennaio sm znér; - rigido zner dsganbralet 
gentaglia sf zintaja, zintaza, marmaja 
gente sf iant; lasciar parlare la -- laser the la zant la bojja 
gentile agg gentil, zivil 
gentilezza sf gentilazza 
genuino agg stiet, genuen 
geografia sf geografi 
geometria sf geometri 
geranio smgenmi 
gerla sf zerla, panira 
germogliare v zarnmjer, bitter so, spuntcr 
germoglio sm zannoi, ptan, zet 
gesso sm jass; minerale di - preda cd lònna 
gesticolare v smanazer 
gestione sf gestian, conduzian 
gesto sm at, gest; parlare a gesti dscarrer con la memmica 
gesuita sm gesuetta (anche spreg) 
gettare v cazer, ficher; - la .spugna derila so; - uno sguardo sbarluccr • -rsi v pron cazers, fichcrs 
getto sm (liquidi, piante) zet; (liquidi) spisai 
gettone sm getan, fiss sf 
gheriglio sm garoi 
ghetto sm gait; - ehraico gait di hidi 
ghiacciaia sf giazaren sm, cunserva, giazera 
ghiacciato agg giaze, zle 
ghiaccio sm giaz 
ghiacciolo sm flan, picai d giaz; (gelato) giazol, cliff 
ghiaia sf gera
ghianda sf gianda 
ghiandola sf glandla 
ghigno sm ghignè sf 
ghiottoneria sf galantari, gulusitè 
ghiribizzo sm 'sghiribézz, fróll, fótta sf; caprézzi, vujén 
ghirlanda sf grilanda 
ghiro sm ghérn dormire come un - durmir cme una masaggna 
ghisa sf ghisa 
già avv bèle; a -! I é pròpri acsé ló!, ói bän!; è -andato l ébèle andè 
giacca sf giåca, sacåñna; (dim) giacchetta gabanén sm
giacché cong dazà, pòst che, da cla vi 
giacere v zèzcr, azachèrs v prop; - bocconi stèr a panza bâsa 
giacinto sm iazént 
giallo agg sm zäl; colorito - culåur ed tarézzia 
giardiniere sm zardinir 
giardino sm zardèn 
gigante agg .spit zigànt 
giglio sm zéi 
ginecologo sm ostètric, (scherz) figarôl 
ginepro sm zanavver 
gingillarsi v pron 'sgugiulèrs, zug-linèr v 
ginnastica sf ginâstica 
ginocchio sm znòc'; far venire il latte alle ginocchia fèr vgnir la brèñna int i quajón; in - znución 
giocare v zughèr; (di bambini) fèr i zuglén; -- al calcio zughèr a fóttbal; - un brtato tiro fèr una pugnatta 
giocatore sm zugadàur 
giocattolo sm zuglén 
giocherellone sm'sburdlån 
gioco sm zûg; fare il doppio - stèr in dåu pèra ed brèg; fare il - pesante fèr al fûg pâis; il bel - dura poco al zûg l è bèl quand l é cûrt; non avere più - èser såua al castrén; riconoscere il - da lontano nasèr i mlón da stèr in mèz al'èra 
gioielliere sm uràvvs
gioiello sm zòja sf 
giornalaio sm giurnalèr 
giornale sm giurnèl, fói 
giornalista sm giurnaléssta 
giornata sf giurnèta; - lavorativa dé da lavurèr 
giorno sm dé; - feriale, fèstivo dé d indé, ed fèsta; al d'oggi al dé d incû; an - una vófa; un - o l'afro un dé o cl èter 
giostra sf giòstra 
giovane agg smzåuven; (dim) giovanotto zuvnòt, zuvnén, ragazèl 
giovare v èsr óttil, fèr prò 
giovedì sm giovedé, iòbia sf 
giovenca sf manzõla 
gioventù sf zoventó; nel fiore della - int al méi dla vétta 
gioviale agg giuvièl, giovièl 
girandola sf zirandla 
girare v (andare in giro, voltare) girèr; (ruotare) prilèr; - il mondo èser un girundlån; -ser se .stesso frulèr 
girarrosto sm giraròst, prellaròst 
girasole sm mirasåul 
giravolta sf prilòt spit 
girino sm mazacròc 
giro sm gir; fare un - fèr un gir; prendere in - tõr in sdåndla, tirèr só, tôr in mèz 
gironzolare v (s)girundlèr 
gita sf gita, viaztén sm 
giù avv zå; (moto) in zå; cadere a testa in -- easchèr a cufétt; - di corda a bucón; non rni va né .sa né - la m avanza int al gó's
giudicare v giudichèr 
giudice sm gióddiz 
giudizio sm giudézzi, capéss; a mio - secànd mé; mettere tnétter al zócc in simetri; rimettersi al - stèr con la dezisiån
giuggiola sf zizla 
giugno sm ióggn 
giunco sm vane 
giungere v arivèr, vgnir; (unire) atachèr, saldèr 
giuntura sf zuntûra 
giuramento sm zuramiint 
giurare v urèr; - nelle ntani di zurèr dnanz a 
giustizia sf giustézzia 
giusto agg sm avv glósst; calcolo - cant esàt; essere al punto - èser in påns 
glande sm capèla sf arblàn 
gloria sf glória 
gluteo sm culàta sf; stiâpa sf 
gnocchi sm pl gnúc 
gobba sf gòba, mlàitna 
gobbo agg sm gòb 
goccia sf gázza; ct - a un puctèn ala vólta; due gocce dàu gàzz; fino all'ultima - fén al'últma gåzza fén al naigher la - che fa traboccare il vaso l ùltum guzlinén; somigliarvi corne due gocce d'acqua èser caghè a spudè 
gocciolio sm sguzlamànt, sguzlari sf 
godere v sguazèr, gòder 
godimento sm sguazén, gudiôl 
goffo agg got; persona goffa niculòt sm 
gola sf gàula (catche geogr); a piena - a pultnón avert; un nodo nlla - un gràpp al garganòz
golena sf barlaida 
goloso agg gulàu's • sm gulàuss, làuv sm 
gomito sm gàmml, gànbd; alzare il - sbuvacèr; dar di cucèr 
gomitolo sm gumisèl 
gomma sf gàmma; - americana cíccles 
gonfiare v gunfièr; - di botte dèr dal lass; - una notizia carghèr una nutézzia • -rsi v peon infièrs 
gonfiore agg infiè, gànfi, buténfi
gonna sf stanèla
gonorrea sf scàul sm, (gerg) búbba 
gorgogliare v arbójjcr; (dell'inle.vlino) rujèr 
gotta sf gòta, pudègra 
governare v gvannèr, guarnèr; - le mucche guarnèr àl bisti; un paese gvarnèr una naziàn
governo sm guércn 
gozzo sm gós; rimanere sul - an andèr nc só ne zà 
gozzoviglia sf tuglièna, (s)guzuvègglia, barâca 
gracile agg scarnécc', stinté 
gradasso sm spanèzz 
gradino sm piröl 
gradire v (a)gradir, azetèr, avair chèr 
grado sm grèd 
graffiare v (una persona) sgranfgnèr; (una supefcie) sfrisèr 
graffio sm sgranfgnòt (azione a risultato); sfris (risultato, segno rosso) 
grammo sm gram 
grammofono sm gramòfon, fonògrof, giradéssc 
granaio sm grancr 
granata sf granadèl sm (bomba) granèta 
grancassa sf grancâsa,catóbba 
grande agg gran(d) 
grandezza sf grandazza 
grandinata sf tinpstè 
grandine sf tinpèsta 
granita sf giazè, granatéñna; - alla menta giazè ala manta 
grano sm funnànt 
granturco sm funnintàn 
grappolo sm grip 
grasso agg sm grâs; brodo molto - bród con däl gran strèl 
grata sf grèda
graticola sf gradèla; tenere sulla - tgnîr int l asà 
gratinare v cûser al gratè
gratis avv a grètis 
gratitudine sf gratitûdin, arcgnusänza
grato agg arcgnusänt, ublighè 
grattacapo sm pensir, scuciadûra sf 
grattare v gratèr 
grattugia sf gratûsa 
grattugiare v gratèr 
grave agg grèv; la situazione è - la situaziån l'é paisa, a sän al'âcua 
gravida agg f grâvda; se è - partorirà s'l'à magnè al candlòt la cagarà al stupén
grazia sf gräzia; accogliere con - fèr bóna zira; c'è tanta - di Dio ai n è anc pr i fiú di prit
grazie inter gràzic; - al cavolo! grâzie dl avî's!; - mille gràzic dimóndi 
grembiule sm grinbèl 
grembo sm granb; in - in granba 
grezzo agg grain 
gridare v svarslèr, fèr di vêrs, rujèr; - a più non posso rujèr a tótta câna 
grido sm vêrs, ürel, rói, cajén; - di dolore smêrguel 
grigio agg sm grin 
griglia sf grégglia 
grillo sm gréll 
grinzoso agg grinzåus
grissino sm grisén, grasén 
grosso agg sm gròs; grande e - grand a gròs; mare - mèr incazè 
grossolano agg urdinèri 
grotta sf gròta 
groviglio sm garbói 
gruccia sf férla, stanpèla; - appendiabiti cru'sira 
grumo sm balòc, magalòt 
gruppo sm grópp; gruppetto di persone ruglàtt 
gruzzolo sm magàtt 
guadagnare v guadagnèr 
guadagno sm guadâgn; la fatica non vale la - l'é pió la fadiga che al gósst
guaio sm guãi 
guaito sm cajén 
guancia sf ganãsa; - di maiale ba'sôl; porgere l'altra lasèrsel métter 
guanto sm guant 
guardare v guardèr; - di soppiatto guardèr in camóffa; male guardèr ed giangån, guardèr bür; - per il sottile zarchèr tótt i plèn; ma guarda! mo guè! 
guardaroba sm armèri, dcpôsit di pâgn 
guardia sf guèrdia, sorvegliànt sm; abbassare la - dscrïrver al cül 
guardiola sf casòt sm, barachénna; (mil) garétta 
guardone sm filipén, lumagån, sbarluciàn 
guarire v guarir, arsanèr 
guarnizione sf (meccanica) guaniziån; (idraulica) curamèla; (di cuoio) finimänt sm 
guastare v guastèr; - la macchina scasèr la mächina; guastarsi il sangue avelenèrs al sangv
guasto agg guàst, ràtt, arvinè scasè •sm guåst 
guazzetto sm tucén, ómmid, bagnulén 
guercio agg sm guerz, órb da un òc' 
guerra sf guèra 
guglia sf pónta, spuntån sm 
guidare v guidèr, cundûser 
guinzaglio sm guinzâi 
guizzare v sguilèr 
guscio sm góssa sf
gusto sm gósst 
gustoso agg guståus