pacco sm påc 
pace sf pèss ;fàinigliasenza - famajja con dì scunuónbel 
pacifico agg pacéffic, trancuéll; è - an i é gnínt da dir 
padella sf padèla; dalla - nella brace tûmla mèl a méttmla piz 
padre sm pèder mio - al mi vèc'; - di fàmiglia quall ch'péga l òli 
padrino sm santel (di cresima e comunione) 
padrone sm padrán; non aver - lavurèr int al sô non sono - in casa mia in cá mi cmanda la Franza; - del vapore

padrunáz; si coniporta da padrona l'é una bragáñna 
paesano agg sm paìsàn 
paese sm pa(j)ais; và a quel - vál bán a tõr int al bisachén dl arlói, vá bän a Bûdri 
paga sf pèga, stmèna, mais sm, stipandi sm, salèri sm; giorno di - San Paganén; riscuotere la - tirèr la pèga 
pagare v paghèr; non - i debiti piantèr di póff; èser un pufaröl; - alla consegna paghèr in stadira; - caro caghèr in scôla 
pagella sf pagèla 
pagina sf pägina 
paglia sf pája; avere la coda di - avair al cúl mèrd; - di ferro pajatta 
pagliaccio sm pajáz 
pagliuzza sf pajûgla; vedere una - nell 'occhio altrui vadder såul ál inagágn di èter 
paio sm ciòpa sf (due cose); un - di scarpe, di occhiali di orecchini un pèr ed schèrp, d ucèl, d urcén 
paiolo sm paröl, caldaréòna sf
pala sf pèla, palòz sm; colpo di -, quantità contenuta in una - spaluzé 
palata sf palé;fàr soldi a palate fèr la grèna a tirundèla 
palato sm palèt; delizia per il - un lät a un mel 
palazzo sm paläz 
palco sm pèlc 
palla sf bála; che palle! che dù marón! correre come una da schioppo andèr come un sián; - di lardo cicìunáz; prendere lu - al balzo aguantèr la bäla al ssbèlz; racconiar palle cuntèr dál carsám, dál luchéini 
pallido agg smórt, móff; (gerg) sbasé; - come un cencio culáur ed pápa fradda, ed scurazza inbutigliè 
pallone sm balán; andare nel - vultèrs ed spirit; (dim) balunzén palloncino
pallottola sf balòta, baléima; (munizione) bála 
palma sf pélma 
palmo sm pèlum; (misura) smass; restare con un - di naso avanzèr ed mérda 
palo sm pèl; saltare di - in frasca pasèr dal putèn ai pizón d piãza 
palpare v sfntunèr, palpèr, tastèr, cipulèr 
palpebra sf palpaider sm 
palpeggiamento sm cipulamánt 
palpitare v smartlèr, bátér, tanplèr 
palpitazione sf palpitazián, batri 
palude sf padóll, láma, bòra 
pancetta sf panzatta 
panchina sf banchéinta, sidélli sm 
pancia sf panza; a - all'aria a panza al'èlta 
panciera sf panzira 
panciotto sm silé, panzén 
pane sm pan; dire - al - andér zå pèra; guadagnarsi il - guadagnères la magnáza; pan carré pan in casatta; - di semola pan ed fiáur; - integrale pan col ránunel; rendere pan per focaccia dèr indri coi frit; trovare - per i propri denti truvèr pan pr i sü dént
panetteria sf fauren sm 
panico sm scagaza sf ; peppacul 
paniere sm panir; colare come un - fer dan cme tin sculadur 
panino sm panen; - imbottito pagnutenna gravda sf 
panna sf pana; - montata pâna munté, latmél sm 
panno sm pan; non stare nei panni dalla gioia pisers adòs dala cuntintazza; non vorrei essere nei suoi panni an vrev esér int äl såu schèrp; - per spolverare straz dala pålver 
pannocchia sf panòcia 
pannolino sm culazòl 
pantaloncini sm pt breg curb sf pl 
pantaloni sm pl breg sf pl 
pantano sm sòi, pantan 
pantofola sf papòssa 
paonazzo agg paunaz, nezz 
papa sm pepa; stare come un - ster a paciamnèstra 
papà sm papà, (rust) popà 
papavero sm papaver, (rust) rusâtta sf ; alto - pez gros 
papera sf ucarnna; (fig) sbâli sm, sgaran sm 
pappagallo sm papagal (anche fig) 
pappataci sm fgnarôl 
parabrezza sm parabrìs 
paracadute sm paracadò
paracarro sm fitan 
paradiso sm paradìs; avere dei santi in - avair däl boni spand; sentirsi in - eser ai set zit 
paragone sm paragan; a - di in cunfrant a; non c'e - an s i arvisa gnane ins al piser; non reggere il - con an sfargher gnanc i garett a
paralitico agg sm paralettie, infeliz 
parapetto sm parapet, bala(v)òsstra sf 
parapiglia sm sgttnbei, subòlli, tananài, casèn, malépp 
parare v parer, tartgnir; adtiber; undare a - andé a finir 
parasole sm unbarlòn 
parassita sm sanguattla sf, magnaòffa
paravento sm paravant; (fig) cruvdura sf 
parcheggio sm parcagg', pustagg' 
parco sm perc, zarden 
parecchio avv prop paracc', magara, magarenna, purase 
pareggiare v parzer 
pareggio sm pata sf ; parazz 
parente sm parant; lontano - parant ala luntena 
parere sm parair; cambiare spesso - esr una bandiròla; qual é il tuo -? cs'in dit? • v parair; senza - in camoffa 
parete sf paraid, mur sm ; - della bocca al danter dla bacca 
pari agg sm avv péra; di -passo int l istass tanp; far - e pasta inpater; - - ed prezìs
pariglia sf parògglia, gòbbia; re ndere la - der indri 
parlamento sm parlamànt 
parlantina sf barlòca, ciacra, dardela 
parlare v dscarrer, bacajer; non me ne - ! sty ban zett, vei; - a vanvera dscarrer coi pi; - come un libro stampato dscarrcr in pònta ed furzònna; - ininterrottamente dscarrer sanza tirer al fié; - male di qualcuno tajer i gabanen adòs a; - perché si ha la lingua in bocca bacajer par fer vànt al zinzei; - senza peli sulla lingua andé za pera voler - difficile (iron) bacajer còmm tin fiber straze 
parlottare v bisbier 
parmigiano agg parmsan • sm parrn'san; (formaggio) faurma sf 
parola sf parola; fare un giro di parole torla ala luntena; non fare - stér mûcio; restare senza parole arster ed stupen; umno di - omen afidabil; volere avere l'ultima - vlair dir l'ultma 
parolaccia sf parôla grasa, madòna 
parrocchia sf paròchia 
parroco sm cure(t) 
parrucca sf paròcca, piròcca 
parrucchiere sm paruchir, piruchir 
parsimonia sf economî; usare con - fer cunparité, fer cånt
parte sf pért, banda; da ogni - da tott i lé; girarsi dall'altra - prilers ed galam, priler al cul; mettere da - metter da una banda, da un la
particolare agg sm particoler, particular
partigiano sm partigian
partire v partir, ander vi; a - da a cminzipier da; - in

quarto partir a tótta cana, ed spran bath
partita sf partida; andare alla - ander al fottbal
partito sm parte; ridursi a mal - ardusres ala strapi
parto sm pert, (pop) sbruze sf
partorire v parturir, (pop) sbruzer
parvenu sm bdóc' arfat
pascolare v pasturer
pascolo sill pastura sf
pasqua sf pascua
passaggio sm pasag'; - pedonale raig sf pl
passaporto sm pasapórt
passare v pasar; - passato di cottura a l e paparoccia; passa via! paisa a ca!; passarci sopra laser ch'la vaga; - il segno pasar par d la; - per il rotto della cuffia farila arîsg
passatempo sm sgugiôl, sgugióll
passato agg sm pasé; in - pr al pasé
passeggero sm paseger • agg ch'dûra da nodal a San Steven
passeggiare v under a spas, pasegar, (~)girundlar
passeggiata sf (s)pasega
passeggino sm caruzednasf'
passero sm pasaren, u'slen, limalen
passione sf pasian; (hobby) gudiol, sguazen
passivo agg, sm pasiv
passo sm pas, andadóra sf a due passi sóóbit le; a ogni - a totti äl pisé d can; di buon - andatura alîgra; fare un - falso far scarâfa
pasta sf pâsta; pastasótta; spianare la - far la spójja
pasticcere sm pastizir
pasticciare v (a)pastizar (in cucina, far pasticci)
pasticcio sm pastezz, pastrócc', pastróc': cacciarsi in un - insfilzers int un pastrócc'
pasticcione sm bac'lan 
pastiglia sf pastegglia 
pasta sm past; all'ora dal - al'aura dal magner; fare un - frugale magnar un grustin col pan 
pasture sm pastaur 
patata sf pateta; - bollente una brótta pesga 
patente sf patant 
patetico agg patetic 
patire v padir aver l'aria patita parair San Luigen spigaze; - le pene dell'inferno avair dri tóui al tribulazian 
patrimonio sm patrimóni, sustanz sf pl 
pattinare v patiner, scatiner 
patto sm pat, dacórd; sciogliere un - dsfer un dacórd 
pattume sm róssc 
pattumiera sf ruscaróla 
paura sf póra, scagaza, peppacul sm, fifa; brutta da far - brótt comm al tragg' ed tarianf 
pauroso agg spuraus, (pop) scagazan 
pavimento sm bató, pavimant; ,spazzare il - der al batò; straccio per il - strufian pr al batò 
pavone sm pavan; (fig) stimlan 
pavoneggiarsi v pron stimars 
pazienza sf pazenzia; far perdere la - far vgnir só i quajón; - ! pazanzia pur 
pazzia sf matiria, pazi, matena; Are pazzie far dal matiri 
pazzo agg sm mat; - furioso mat spache 
peccare v fér un pche 
peccato sm pché; é un vero - l é un bel pche 
pece sf paigla; - greca paisa griga 
pecora sf pîgra
pedalare v p(e)dalar, bdaler 
pedale sm p(e)dal, bdel 
pedana sf pdena 
peggio avv piz; alla meno - cum as pal; di male in - la va mel a pó la seguita; - che andar di notte pîz Pèvel; va sempre - la và a biatta
peggiore agg piz, piz; la cosa - al quèl pió brótt; non c'è co.sa - an i é quèl pió brótt 
pegno sm paggn 
pelare v plèr, dscurdghèr 
pelle sf pèl; amici per la - cîd a patàja; non stare più nella - an stèr pió int la pèl, int äl breg; rimetturci la - andèr al gabariòt 
pellegrino sm pelegrén; (fìg) bàn da gnínta 
pelliccia sf plézza 
pelo sm pail; avere il - sullo slontaco èser un bistiàn, an avair inción scróppel; cercare il - nell'uovo zarchèr l óv dai dû tónel;

li.sciare il - lisér pr al só vérs; non avere peli sulla lingua an avair brigsa la puigla; per un - pr un plén; ragazzo di prirno - ragaztàtt

coi spunción 
peloso agg plàus, (scherz) lanaugs 
peluria sf plómma 
pena sf panna; far - fèr pietè, fèr panna 
pendaglio sm pindài, sbindài; - da forca tnalandrén 
pendente agg pighé, sgalénber 
pendere v pander 
pendio sm riva sf; còsta sf 
pendolo sm pandol 
pene sm usèl, óca; (di bambino) pistulén 
penitenza sf penitànza 
penna sf panna (di uccello, per scrivere); lasciarci le penne andèr da Brègsa 
pennello sm pnèl; mi calza a - l é pròpri a mï dòs 
pensare v pinsèr, pensèr; - male avairi póca fdózzia 
pensiero sm pinsir, pensir; leggere il - vadder däntr al zócc; togliersi un - cavèrs un pensïr, un spén 
pensieroso agg pinsiràus, preocupè 
pensionato sm pensionè 
pensione sf pensiån 
pentimento sm pentimànt 
pentirsi v pron pintirs, magnèr al pan pinté v 
pentola sf pgnâta; la - fà acqua la pgnàta la fà dån
pentolone sm pgnatàn
penzoloni avv (nella loc) a - a sblindlón
pepe sm pavver
peperoncino sm pevrunzén
peperone sm pevràn
per prep par; - certo ed sìcûr; - cai pr al quèl, par la quèl; - di più par zónta; - tempo in tànp 
pera sf paira; cadere come una - matura caschèr a cufétt; innamorato come una - cotta inamurè cure un lòc, cme un gât ràss
perbacco inter mo sócc'mel, pustarabir
perbene agg par bàn, cum và
perché avv, cong, sm parché; - mai ? parché pó?; - no? parché nà'?, parché brisa?
percossa sf bòta, pàca
perdere v perder; il r nbinetto perde al rubinàtt al fà dân; - al gioco ciapèr la pèga; - il colore dvintèr gsbiâvd; - la bussola vultèrs ed spirit; - la memoria èser pérs; - la stima andèr zå dal vâl; - la voce avaìr la ragâja; - le staffe pérder al lómm di ûc'; - terreno difonte al nemico vanghér 
perdita sf pérdita (pop, gerg) pêrsita 
perditempo sm gdundlån 
perdonare v pardunèr 
perdono sm pardàn, remisiån sf 
perduto agg pèrs, pirdó; siamo perduti a sàn coi quajón stra l óss 
perfettamente avv ed prezïgs, perfetamànt 
perfetto agg parfét, perfèt; un lavoro - (gerg) un lavurir al sbéffi 
perfezione sf perfeziån 
perfido agg pérfid, cativ arabé, maléggn 
perfino avv infén 
perforare v furèr, sbusèr, trapanèr 
pergolato sm barsó 
pericolo sm prîguel, peréccol, peréccuel
pericoloso agg priglåus; situazione pericolosa situaziån schèccia
periodo sm period
perla sf pèrla; mui - d'uomo un òmcn ch'l é un bi'sú
permaloso agg parmalàu's, pennalåus, unbråuss
permesso agg sm parmàss, cuntànta sf; è - ? èl parmàss'? pòsia? s pöl?
permettere v parmatter
pernacchia sf scurzén sm
pernice sf(rool) parni's
perno sm pèrcn
pero sm pair
però cong mo, pcrò, totavi
perseguitare v perseguitèr, dèr adòs, fèr un cîd cure un parôl
persiana sf scûrsm, persièna, gelo'si; persiane socchiuse fnèstra sbadè
persona sf parsñòna; una - di classe un tip signoril
personaggio sm personàg', parsunâg'; the - ! the cartuléñna!
persuadere v persuèder, persuadair
pertica sf pèrdga
pertosse sf tåss cativa
pesante agg pais; (di corporatura) tamóggn; (di carattere) pièga sf
pesare v psèr; mi pesa sullo stomaco as é bluchè l asensåur dal cagiaràtt
pesca sf passca; (lotteria) réffa; (hot) pêssga
pescare v andèr a pass, pschèr
pescatore sm pscadåur
pesce sm pass; essere come un - fuor d'acqua stèr cómm una chèrpa tra la pållver; fare il - in barile fèr al znaciån; muto come un - zètt cme una stâtua; non sapere che pesci pigliare an savair da the banda prilères
peso sm pai's; essere di - èsr in vatta äl späl; non dargli - an fèri chès; - lordo pail spòrc; prendere di - tõr só ed pais; rubare sul - avair la balanza cürta; ioglicr.,i un cavèrs un spèn; un - insopportabile un pais ch'al stianca äli òs; vendere a - d'oro vander chèr a sangv 
pessimo agg pèsum; pessima fìgura figûra dal cåz; carattere - caràter salvãdg; - individuo brótt sugèt; - risullato risultèt a biatta 
pestare v (nel mortaio) pistèr; (picchiare) busèr pestesfpèsta; (ragazzo vivace) diavlèri sm 
pestello sm pistån 
peto sm iussfàn, scurazza sf, brunzèòna; (silente) vassa 
petrolio sm pctròli 
pettegolo sm braghir, ptaiguel; è una gran pettegola l'é una (ss)braghiråána 
pettegolezzo sm ciàcra sf; maldizänza sf 
pettinare v pnèr; pettinarsi con la riga pnèrs con la cav'sèla 
pettine sm pèten 
pettirosso sm petråss 
petto sm pèt, bósst; (di donna) tatt sf pl; debole di - coi cardinzén zà d scuèder; non avere - (iron) èser pèra con tótt 
petulante agg sm sbagêrla sf; piulån 
pezza sf pèza; bambola di - pû ed strâz; - di cotone, di lana pzôla 
pezzo sm pèz; fare a pezzi stianchèr, stlèr, sbrindlèr; un bel di ,strada una bèla (a)gucè; un bel - di ragazza una gran bèrta; un bel - di ragazzo un bèl susanèl
piacere sm piasaìr; (iron) sguazèn, gudiòl, gósst; milà molto - ! ai ò pròpri chèr!; provare - sénter dal gósst • v piè'ser piasair; gli piace mangiare ai piès ed magnèr 
piacevole agg piasavvel 
piaga sf pièga; rnettere il dito sulla - gratèr duv ai è al scadàur 
piagnisteo sm zigari sf; (discorso lamentoso) gnulari sf 
piagnucolone sm zigalàn, smarglån, gnulàn, pianglån 
pialla sf piöla 
piallare v piulèr 
piangere v zighèr - a dirotto zighèr core un vidlén; - come una fòntana zighèr cómm un vidlèn 
piano agg avv sm pian; passare in secondo - caschèr zà dal piról; persoue di printo - zänt in véssta; - ammezzato mzanén; - slradale salghè; scendere al - andèr ala bâsa; vai - và adessi 
pianoforte sm pianofórt 
pianta sm pianta; di sana - dal tótt 
piantare v piantèr; (fìg) lasèr lé; piantala! dâi un täi!; - il coniuge dsunirs v prop 
pianto sm zig; crisi di - zigaröla; fàr viso da - fèr la masscla; quella commedia è un - cla cumëdia l'é una ssghè 
pianura sf pièna, pianîira, bäsa 
piastrella sf piastrèla, matunèla 
piatto agg, sm piåt; il - piange ! zugaggna ed gnínt?; fòndo scudèla; - piano piãt 
piattola sf piàtla (anche fig), pgnatón sm pl 
piazza sf piàza; fàre - pulita fèr la bála dal dssgànber; mettere in - sparpadlèr; - Maggiore Piåza Granda, Piâza Mazàur 
piazzata sf piazè, buridàn sm 
piccante agg picànt, inpevrè 
picchiare v picér dèr däl nft's, busèr, dèr un frãc ed bòt 
picchio sm (zool) pécc' 
piccino sm, agg cinén picciòlosm ganb 
piccione sm pizàn; prendere due piccioni con una fava cuntintèr l òst e l inbarièg 
piccolo agg cén, cinén; nel mio - int i mi quâtcr strâz; - di statura mazacròc, macâc 
piccone sm picàn 
pidocchio sm bdòc' 
pidocchioso agg bduciån; è un taccagno - l é acsé bduciån ch'i móren ed fàm anc i sû bdûc' 
piede sm pà; ai piedi del letto da pi; con un - nella fossa pió d là the d zà, ala sunè; darsi la zappa sui piedi tajèrs i inarón da par sé; in piedi in pi drétt; mettere un - in fallo fèr scarãfa con un pà; stare tra i piedi stèr stra i quajón; su due piedi in s dîi pi; tenere il - in due staffe tgnir i pi in dàu pèra cd schèrp
piega sf piga; prendere una brutta - pander al'arvérsa 
piegare v pighèr; - a destra pander a man drétta 
piena sf péñna 
pieno agg pén; giorno - dé tat 
pietà sf pietè 
pietanza sf piatanza, sccànd sm 
pietoso agg pietáus, umàn 
pietra sf préda; avere un cuore di - avair al cór come una inasaggna; gettare una - tirèr una spardè 
piffero sm pifer 
pigiare v pistèr, prcsèr, scuizèr; - l'uva mustèr, pistèr l'ú 
pigliare v (a)ciapèr, aguantèr, ciufèr pignas péggna 
pignoleria sf pgnulari, meticolositè 
pignolo agg sm p(i)gnól, sutésstic 
pignorare v pignorèr, pgnurèr 
pigolare v pipièr 
pigrizia sf pigrézzia, melavójja 
pigro agg sm pigher, griv 
pilastro sm pìlãster 
pillola sf péllolal indorare la - dèr al zucarén; inghiottire la - mandèr zå al inagån 
piluccare v pluchèr; sbiasughèr 
pino sm pen 
pinolo sm p(i)nól 
pinza sf pinzatta, pénza 
pinzimonio sm pevrè sf 
pioggia sf pióva; - a catinelle batèl d âcua; - incessante piôva lónga; una - di proteste un sclémm ed reclàm; (dim) pioggerella acuaréñna 
piolo sm (scalino) pirôl; (cavicchio di legno) cavécc'; scala a pioli scalàtt 
piombo sm piånb; audare con i piedi di - fèr cómm al påndg dal farmazéssta 
pioppo sm fiòpa sf
piovere v pióver; ha smesso di - l'an vén pió; piove a - catinelle la ven che Dio la manda; piove sul bagnato tûla mel a mettla piz 
piovigginare v spiuvizner 
pipa sf péppa 
pipistrello sm palpastrel 
pirata sm filibustier 
piroetta sf frulan sm giravolta 
pisciare v piser, canbier l'acua ali uliv, al canaren, fer la sô âcua 
piselli sm pl arvajja sf pisello grena d arvajja 
pisolino sm gabanela sf, pislen, sunlen 
pista sf pessta 
pistola sf pistalla, rivultela 
pitale sm urineri 
pittore sm pitair; da strapazzo sbianchiien 
pitturare v piturér 
più sm piò 
piuma sf piomma, panna 
piuttosto avv piotost 
pizza sf pezza, pizza 
pizzicare v pzigher 
pizzico sm pzig 
pizzo sm pezz 
placenta sf camisa dla Madona 
plastica sf plàstica 
platano sm platan 
platea sf plate 
plebeo agg sm popolan, proleteri 
pleurite sf pleurite, pleura 
plurale agg sm plurel 
poco agg pron sm avv poc; a - a - un pasden ala volta; per - pr un plén; - dopo sobbit dapp; spendere - pagher una canta; un po' un poc, un po
podere sm pusian sf; find, sit da cuntaden, tgnuda sf 
poeta sm poéta, pueta; (ant, schetz) poveta 
poi avv po, po 
poiana sf pujéna 
poiché cong da cla vî che, pòst che, sicòmm, dal mumänt che 
polenta sf pulänt 
politica sf puléttica 
polizia sf polizî 
poliziotto sm puliziiòt, questuren, guerdia sf; poliziotti qui ed Pulòzz 
pollaio sm puler 
pollastro sm pulastrem pollastrella galinenna sf 
pollice sm didan 
pollo sm pulaster; (fig) marlòt; conosco i miei polli a cgnoss al mi pulér 
polmone sm pulman; (cuc) bac' 
polmonite sf polmonit 
polpa sf påulpa 
polpetta sf pulpatta 
polsino sm pulsén, paramàn 
polso sm pans, pads; uomo di - omen ed carater 
poltrona sf pultranna 
polvere sf pållver; coperto di - inspulvrazè; straccio per la strufiån
polverone sm spulvraz; sollevare un - fer on gran tananai
pomata sf ant sm, pumeta
pomeriggio sm dapp-mezdé; nel primo - dapp magne; nel tardo - premma ed zanna, ala basaura
pomice sf pammsa
pomodoro sm pundor, pondor; salsa di - pasé ed pundôr, cunserva
pompiere sm punpir
ponfo sm vuladga sf
ponte sm pant; rompere i ponti dsparinters
popcorn sm galett sm pl
popolosm popol
poppa1 sf cûl dla berca sm; avere il vento in - avair tott i sant dala so
poppa2 sf tatta, mamè1a, pèt sm, saggn sm, (gerg) muståusa 
poppatoio sm titàn 
porcellana sf purzlèna 
porcheria sf (s)purcarî 
porcile sm purzil (anche fig) 
porco sm pôrz, ninèn, purzèl, vèr 
porcospino sm rèzz purzlèn 
poro sm pòr 
poroso agg spugnàus 
porro sm (med, bot) pòr 
porta sf pörta, bóssla; andarsene sbattendo la - acatèrsla con la cö drétta; le porle di Bologna äl dàgg' múra; mettere alla - cazèr vi; sfondare una - aperta andèr pr una strè bèle fàta 
portafoglio sm portafói 
portamonete sm catuèn, portamunaid 
portaombrelli sm portunbrèla 
portare v purtèr; - a termine arivèri ed cô; - acqua al mare cójjer äl nü's con al furchè; - bene i propri anni avair ancåura una bèla góssa; - fortuna, sfortuna purtèr bän, mèl; - via sgranfgnèr, ciufèr 
portento sm purtànt, maravajja sf 
portico sm pórdg 
portinaio sm purtinèr 
porto sm pôrt 
portone sm purtàn 
porzione sf purziån, pèrt 
posa sf colocaziàn; interuziàn, farmè; senza - sànper d lóng 
posacenere sm portazander 
posare v mètter, dipander, (a)pugèr; stèr in figúra 
posata sf pusè 
positivo agg pusitiv 
posizione sf pusiziån; luci di - fanalén; .stare in - fètale stèr agumislè 
possedere v pusêder, avair 
possibile agg pusébbil
possibilità sf pusibilitè 
posta sf pòsta; (al gioco) piåt sm; a bella - ed propòsit 
posteriore agg pió iåuven, ch'al vén dàpp • sm dedri, cúl 
postino sm pustén 
posto sm sit, bulè sf; pòst - di lavoro sit; .sat - só l pòst; un buon - dove nascono i fùnghi una bôna bulè pr i fónz; vai in quel - ! vâl a tör duv as nèsa i mlón 
potare v pudèr 
potente agg sm putànt 
potere v psair; non ne posso più a in ò pén i sunà i • sm fórza sf; cmand, autoritè sf; è in mio - al téggn strécc pr i marón 
povero agg pôver; essere - in canna avair al ctil ch'al is iil tlarè; - me puvràtt mè; poveri noi adío fichi; poverino pôver ctè l sm puvràtt, mindécc 
povertà sf povertè, clènnica, mi'scria 
pozzanghera sf pàzza, bü'sa 
pozzo sm pázz; - nero puzàtt 
pranzo sm dignèr; sala da - stanzia da d'snèr 
pratico agg prâtic; all'atto - in concrêt; è - del mestiere al cgnóss al pió dla bòcia 
prato sm prè 
preambolo sm preànbol, capèl 
precauzione sf precauziån; usare - andèr cot man dala fèsta 
precedenza sf prezedànza 
precipitare v andèr zå a cufétt 
precipizio sm sfundariån, balatràn; correre a - córrer a quâtr a quàter 
precisamente avv prezisamänt, pròpri acsé 
preciso agg prezîs; sette precise sèt in nómmer 
predica sf prèdica 
preferire v preferir quale preferisci? quèl t sfasóla de pió? 
pregare v preghèr, dir äli uraziån; - sommessamente patarèr 
preghiera sf uraziàn 
pregiudicato agg tachè al'arvërsa •sm sgnè in questùra
prego inter prego; - , si accomodi ch'al vèggna pitr dänter 
prelevare v cavèr, purtèr vî 
prelibato agg prelibè, bunéssum; è - l á una galantari 
premere v presèr, calchèr; stèr adòs; una cosa che mi preme un quèl ch'am prèmia 
premio sm prèmi 
premura sf premtîra, riguèrd sm; (fretta) fûria, frazza 
prendere v tór, ciapèr; o - o lasciare o acsé o stièvo; - in giro tirèr só, quetjunèr, ciapèr pr al cül; - le cose alla leggera tôr i quî sàtt ganba; - per il bavero ciapèr pr al cûl; - un granchio pistèr una mérda; - un po'di cibo tôr un cuvlén; - una cotta inscufièrs; prenderle ciapèr una banchè; prendersela tôrsla; prendi! tü mò, ciâpa mò só!; saper - tõr pr al sõ vêrs 
preoccuparsi v prop prcocupèrs; non preoccuparti an stèr in angósstia, stá chièt, métt vi l urghèsum 
preoccupazione sf preocupaziàn, pinsir sm 
preparare v preparèr, (a)manvèr, cunzèr 
prepotenza sf prepotänza 
presa sf praisa; pugnatta; essere alle prese avair a man; - in giro minciunè, sdundlè 
prescrivere v prescriver 
presentare v presentèr 
presente agg presànt, d adès • sni dé d inch 
presentimento sm presentimänt 
presepio sm pre'sèpi 
preservativo sm preservativ, guant ed Parigi, guldàn 
presidente sm presidänt 
presina sf pugnctédna, preséhna 
pressapoco avv presapóc, a òc' c ganba 
pressione sf presiån 
presso avv près, atais, avsèn, int i paräg'; sta - un amico al stà a cà da un amig; - Luigi a cà ed Gigén 
prestare v inprastèr, inprestèr, dèr inprèst 
prestigiatore sm prcstigiadàur, prestigiatàur 
prestito sm inprèst, prèstit; in - inprèst
presto avv prèst; (rapidamente) in fûria, al våul; al più - pió prèst the sóbbit, in svêlt; dobbiamo fár - avän da tuchèr só 
presuntuoso agg sm pre;suntuåus; è davvero - al pèr al balån d Mcrighi 
presunzione.sf presunziån, tracutanza 
prete sm prit, (spreg) burdigàn, (gerg) píssto; scherzo da pugnatta al'arbóffa 
pretendere v pretander 
pretesa sf pretaisa 
pretesto sm scûsa sf; ranpén; cercare pretesti (a)catèr di ranpén 
prevedere v prevaddcr 
preventivo sm preventiv 
prezioso agg preziàus; pietra preziosa preda preziåusa, zòja 
prezzemolo sm prasól; essere conte il - insfilzères dapartótt 
prezzo sm prèzi; a caro - chèr a sangv; a - di a cåsst ed 
prigione sl parsàn, galêra, chèrzcr sm, gatabûra, (gerg) bujàusa; finire in - andèr a San Zvàn m Mánt 
prigioniero agg sm parsunir 
prima avv prètnma 
primavera sf premavaira 
primitivo agg primitiv, salvàdg 
primo agg sm prénun 
principale agg prinzipèl •sin chèp, padrån 
principiante sm prinzipiànt, nuvèzzi, galèñna sf, cínno 
principio sm prinzéppi; cminzéppi, mézzi; avere dei buoni principi èser in scuèder, avair la tèsta strali uràcc'; dal dalinézzi 
privato agg sm privè 
privazione sf privaziân 
privilegio sm privilèg', privilêg' 
privo agg sänza; è - di sensi l é svgnó, ai é vgnó mèl 
probabile agg probàbil; è - pól dèr 
problema sm problêma, guài, fastidi 
processìone sf procesián 
processo sm pruzès, prozès, procès
procurare v procurèr 
prodigo agg spanèzz, splandid, strasinàn sm 
prodotto sm prudótt, prodótt 
produrre v prodû'ser, prudii'ser 
produzione .sf produziån, pruduziån 
professione sf profesiàn 
professore sm profesàur 
profezia sf profezi 
profilo sm prufìl; (contorno) cuntàuren, sègma sf; di - ed galàn; persona di basso - scartén 
profitto sm guadàgn, prufétt 
profondità sf profonditè fundazza 
profondo agg prufàand, fànd; è un buio - an s i vadd lómm 
profumo sm prufómm 
profusione sf 'sbandèren, sparvërs, sinifili, profu'siàn sf 
progetto sm progèt, prugèt 
programma sm prugnäma, progrâina 
progredire v progrcdir 
progresso sm progrès, prugrès 
proibire v pruibir 
proletario agg sm proletèri 
prolungare v prolunghèr, 'slunghèr 
promessa sf pruméssa, pruinassa 
promettere v (in)prumétter 
promosso agg pasè 
promuovere v pasèr; (dare innpulso) prupórr 
prono agg a bucón, a cûl busón 
pronto agg prànt, prónti, in àurden; avere una pronta guarigione guarir int un spéll • inter (al telefono) prónti! 
pronuncia sf prunónzia 
propendere v prupander, pander, pighèr vers 
proposta sf prupósta, propòsta 
proprietà sf proprietè 
proprietario sm proprietèri, padràn 
proprio agg avv pròp(r)i; non ci credo - an i cradd pròpri brisa; prendersi il - tórs al só
prosciugare v (a)sughèr, schèr 
prosciutto sin parsótt 
proseguire v tirèr d lóng 
prossimo agg sm pròsum; il mese - st èter mars; l'anno st ètr ân 
prostituta sf bussàñna; (di .seconda scelta) scâja 
proteggere v prutèzcr -rsi v prop métter i marón a cuèrt; - dalla pioggia stèr a cuèrt 
protestare v prutestèr; - con insistenza fèr dla róggia 
prova sf próva; niettere alla - méttr ala pónta 
provare v pruvèr, tintèr, fèr la próva; controlèr; (dimostrare) dimustrèr, pruvèr 
proverbio sm pruvërbi 
provincia sf pruvénzia 
provocare v provochèr, pruvuchèr 
provocatore sm provocatåur, pruvucadàur 
provvedere v pruvadder; qualche santo provvederà ci srà ch'i apänsa 
provvista sf pruvéssta 
prua sf dnanz dla bèrca sm 
prudente agg prudànt 
prudere v fèr scadåur;fhr - le mani scusèr l albarén dàl nft's 
prugna sf próggna 
prurito sm scadàur; - di gola ru'sghén; (fìg) sburiiglén 
psichiatra sm dutåur di mät 
pubblicare v publichèr 
pubblico agg sm póbblic; in - in piàza 
pudore sm pudàur, dezänza sf 
puerpera sf dóna ed pèrt 
pugile sm póggil, bocsèr 
pugno sm póggn; avere il - proibito avair la ntî's ch'la pèra a nåna; restare con un - di mosche armagnèr con quall di tri, coli òs dla pulänt 
pulce sf póllsa; mercato delle pulci lira dì zavâi, piazóla 
pulcino sm pipién bagnarsi come un - inspultèrs 
puledro sm pulaider, pulidrén
pulire v antèr, pulir 
pulito agg natt 
pulsante sm ptunzén, täst, interutåur 
pungere v pzighèr 
pungiglione sm bséi 
punire v castighèr 
punta sf pónta; in - di piedi in pónta ed pà; prendere di - ciapèr ed pèt 
puntare v puntèr; - al gioco (d)scumétter, zughèr 
puntellare v puntalèr (anche fìg) 
punteruolo sm puntiról 
punto sm pónt; a mezzogiorno in - a mezdé prezis; di - in bianco ed päca; mettere i puntini sulle i'supièr vï la nabbia; - di sutura pónt; - e a capo a raiga; guesto è il - quasst l é al concuibus 
puntuale agg puntuèl 
puntura sf puntüra; (di insetto) pzig sm; - di spillo furòt sm 
pupilla sf bãla dl òc' 
purgante sm piirga sf; purgànt 
purgatorio sm purgatòri 
puro agg pûr; vino - vén stièt 
purtroppo avv purtròp 
puttana sf (volg) putèna, vâca, trójja 
puzza sf pózza, tóft'sm, andràóna, urchèstra, pèsta; avere la - sotto al naso avair la mardétlna såtta al nè's 
puzzare v puzèr, andrunèr, inpstèr, inpuzlintèr 
puzzola sm pózzla 
puzzolente agg puzlånt, pestilenzièl; pesce - pass ch'al sånna